Els pagesos i les pàries de tot arreu
Sandra Rius Mondejar
No m’ha sorprès gens que l’única carta que he vist aparèixer fins a hores d’ara, hagi sigut com a queixa sobre la despesa innecessària pel que és la construcció de la nostra nova nau: “Agromercat” en el Mercat del Camp de la Canonja. Nosaltres, els “pàries” de tot arreu (per això lo del títol) fa segles que treballem a l’horta i hem anat a allà a on només ens han permès vendre i mai per voluntat pròpia. Ens van portar, obligats, a aquest Mercat del camp de la Canonja, en el 87, quan en tenia 13; i sóc de Vila-seca un lloc a pocs minuts de la Canonja. I bé, els puc assegurar que no arriben pas cap camió frigorífic que vingui de cap terra llunyana, a no ser-hi algun dels nostres abundants compradors. I ho puc demostrar, pel fet que no poden anar a vendre amb nosaltres, ni tan sols amb el gènere dels nostres propis germans a la vora de la finca, sí aquests no són els mateixos titulars de la parada.
Els productes que nosaltres, els pagesos venem, ben al contrari de la venta habitual de molts dels majoristes, són collits del dia, ben fresc tot o com a màxim, d’un dia abans; i el millor de tot, és que les fruites i les verdures, solen ser collides al seu punt de maduració i creixement, cosa que segur enriqueix el seu gust. Tanmateix, ben, pocs compradors que cerquen productes de qualitat no deixen ni deixaran primer d’anar a la nostra nau dels pagesos, això segur. Però és clar, poden dir que això de vendre els nostres propis productes, els fa mal a molts, perquè ells i com a intermediaris no els ajuda gens i encara menys amb la crisi actual que tots estem patint. Apugem el cap i mirem al nostre voltant, doncs no som pàries sinó persones que mereixen d’un respecte, som fills de la terra i aquesta, la nostra veu.
Versió més completa i llarga, que no he enviat al mateix diari:
No m’ha sorprès gens que l’única carta que he vist aparèixer fins a hores d’ara, hagi sigut com a queixa sobre la despesa innecessària pel que és la construcció de la nostra nova nau: “Agromercat” en el Mercat del Camp de la Canonja. Nosaltres, els “pàries” de tot arreu (per això lo del títol) fa segles que treballem a l’horta i hem anat a allà a on només ens han permès vendre i mai per voluntat pròpia. Tal vegada, els nostres moviments fins a hores d’ara sempre ha sigut callar i acceptar. I sí, l’últim lloc a on ens van “encasellar”, va ser en el mateix Mercat del Camp en l’any 87 juntament amb els majoristes. Ara bé, per lo vist, també destorbàvem a l’AMERSAM, al ser-hi situats al ben mig a on ara ara poden construir una bona colla de noves naus dedicades a altres sectors. Només cal mirar a on parem ara, arraconats i replegats a la vora de la fàbrica de pinsos i en un lloc a on m’imagino, la persona que ho va dissenyar va pensar amb nosaltres com sí per allí només tinguessin que passar amb petits o carros o jo que sé quins petits vehicles de minso tràfic, doncs ens trobem en un lloc a on no podem gairebé ni maniobrar, tant com per a entrar com per sortir.
La realitat, és que com sempre: ens tenim que buscar la vida, ja que fins i tot tenim una reunió per a veure sí poden cedir els nostres aparcaments als comerciant a l’hora de la venta, per a que aquests no tinguin que lluitar pels pocs aparcaments dins al mateix moll. Però és clar, és del tot comprensible que sí ens manca espai per a poder ficar el gènere i les caixes buides dins i a fora de les parades, que la majoria de nosaltres ni puguem ni vulguem cedir el nostre propi espai a les furgonetes i camions, sobretot, als molts compradors que aparquen. I a més a més, no sabríem a on posar tot els nostres vehicles de gran i mitjà tamany, ja que també manca espai per a maniobrar i ens seria impossible aparcar a no ser-hi que fora amb helicòpters o rucs girant cua i que no arribessin aquests a mulassa. Més val riure que plorar...
Tal vegada sempre hem venut prou i continuem venent encara i la crisis. La veritat és que ens guanyem la vida d’una forma ben excel•lent, en comparació com seria el tindre que vendre els nostres productes exclusivament als majoristes o cooperatives a preus encara molt més barats i per tant, molt més abusius que com ja fa tants anys i per sort, encara podem vendre directament a les tendes. I la meva història, com la de tants altres fills de pagesos i en el meu cas, d’avis i jo mateixa, vaig començar a anar al mercat de Reus, quan era una mocosa petita i gairebé no sabia ni parlar i encara menys escriure. En aquest Mercat del camp de la Canonja, en el 87, quan en tenia 13; i sóc de Vila-seca un lloc a pocs minuts de la Canonja. I bé, els puc assegurar que no arriben pas cap camió frigorífic que vingui de cap terra llunyana, a no ser-hi algun dels nostres abundants compradors. I ho puc demostrar, pel fet que no poden anar a vendre amb nosaltres, ni tanmateix els pagesos del Delta de l’Ebre i ni tan sols poden vendre el gènere dels nostres propis germans a la vora de la finca, sí aquests no són els mateixos titulars de la parada. També ho van intentar alguns pagesos de terres lleidatanes i d’altres llocs, molt més llunyans, sí se’ls hagués deixat, però és clar, prou nosa tenen ja amb nosaltres.
Per altra banda, ja m’agradaria tindre contactes amb quelcom tipus de vaixells que arribessin d’altres parts llunyanes del món, doncs així possiblement podrien viatjar a d’altres terres ben lluny i mar endins i a on no ens consideressin mai més com a cap pària. Ara bé, el majoristes sí poden comprar i revendré les pinyes, plàtans i fins i tot aparells de pelar faves i d’altres coses seques que jo mai he vist plantades en la meva vida en aquestes terres meves, del Baix Camp ni properes. Els productes que nosaltres els pagesos venem, ben al contrari de la venta habitual de molts dels majoristes, són collits del dia, ben fresc tot o com a màxim, d’un dia abans; i el millor de tot, és que les fruites i les verdures, solen ser collides al seu punt de maduració i creixement, cosa que segur enriqueix el seu gust. Sinó, perquè molts dels compradors de les tendes venen primer fins a nosaltres (la majoria) i llavors van a ells? I les aus rapinyaries de productes de baixa qualitat a molt millor preu, perquè és queden i no baixen fins i nosaltres? Ben, pocs compradors que cerquen productes de qualitat no deixen d’anar a la nostra nau dels pagesos, això segur.
Un altra cosa que em vaig deixar per escriure en l’anterior carta, és que no tinguem pas aixetes en el mercat per conservar-les igual de fresques i que no ens facilitin gens els moviment de les mercaderies perquè la veritat és que tenim molt de futur i sortida, ja que jo mateixa sóc jove (menor de quaranta anys) i molts fills de pagesos tenen continuïtat i s’han quedat com relleu en la terra dels seus mateixos pares. Fins i tot molts ja tenim la nostra pròpia família feta. Però és clar, poden dir que això de vendre els nostres propis productes, els fa mal a molts, perquè ells i com a intermediaris no els ajuda gens i encara menys amb la crisi actual que tots estem patint.
I acabar dient, que no tenim pas la culpa de que la marxa de l’Hospital de Sant Juan de Reus hagi fet davallar les ventes al Mercat Central de Reus i al del Carrilet, perquè abans de la marxa d’aquest ja anaven malament. Curiosament, ens van enviar a aquest Mercat del Camp (La Canonja), perquè els feien nosa al Mercat Central de Reus i de Tarragona i mai han tingut tantes ventes el mercat central de Tarragona i de Reus, com quan hi eren amb nosaltres. Cadascú s’agarra a lo que pot, però sisplau, tots tenim dret a guanyar-nos la vida d’una forma honrada i nosaltres som igualment com les herbes, pagesos de naixença i els veritables fills de la terra. Apugem el cap i mirem al nostre voltant, doncs no som pàries sinó persones que mereixen d’un respecte i la nostra veu hi és aquí, entre aquestes lletres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario