A la gent que intenta viure sense més comèdia

La nau de la vergonya

Hola, bon dia;

No sé sí finalment aquesta carta rebrà quelcom tipus d’atenció, però no puc, ni vull callar la gran pífia arquitectònica i de disseny per part de la AMERSAN i de l’Ajuntament de Reus.  També al silencia venut o comprat per part d’uns pocs de nosaltres, pels mateixos pagesos. Encara que per això darrer, la veritat és que tampoc es pot demostrar amb cap paper ni tràmit administratiu, però sí per fets i guanys.  Serà que la dita, qui té padrí el bategen, és ben certa...

Doncs la  gran pífia i vergonya pròpia, sobretot per no haver pogut fer res al respecte de la construcció i disseny de la nau dels pagesos: “Agromercat” del Mercat del Camp de la Canonja, ja que no ens van mantindre en cap moments informats,  fins que no  van ser les coses ja fetes o millor dit, mal fetes, perquè:

 En comptes d’anar repartint les parades per sorteig i que ens cridarien, com ens van assegurar des d’un principi segons els “informants” , en el darrer moment ho van canviar pels dies anats a l’any i pels punts  guanyats. Per suposat, la majoria els mateixos vocals i mal representats nostres, van ser els primers que les van poder escollir. Els mateixos també van assegurar-nos que mantindrien als grups d’amics tots junts i que ningú dels no alquilats, o sigui, els que van comprar la parada a l’antiga nau, tindríem que anar a vendre al mig del mateix. Tot també,  mentida. Qui més s’haurà comprat i a canvi de què, per aconseguir aquest silenci tant vergonyós? I, per què van ser tan innocents com per a comptar amb les paraules dels representats nostres dels pagesos i alhora pagesos i no obligar-los a posar firma i data?

Llavors la gran pífia arquitectònica de l’AMERSAN i per part de l’Ajuntament de Reus:

Que la nostra nau, en comptes de rectangular com abans,  la van fer del tot quadrada i ben lluny de la resta de l’esplanada del mercat, probablement per a que no destorbés, pel que és la construcció d’altres nau dedicades a d’altres sectors alimentaris. Aquesta, ben pegada a la fàbrica de pinsos del costat i sobretot durant l’estiu, ja ens podem imaginar com la pudor del  buf de la carronya proteínica utilitzada per a fer el pinso pels animals, ens la tindrem que empassar nosaltres, en quant la re bufor els plagui.  Solució per aquesta, si us destorba; “Doncs la denuncieu!” Per altra banda, la manca d’aparcament al moll, pels mateixos motius de ser una nau quadrada i arraconada al no res i també per tindre que compartir els mateixos aparcaments amb la gent que per nassos i obligada en la seva majoria, tenen que anar a vendre al ben mig.  Una altra cosa, és que puguin aparcar els compradors ben a prop, doncs literalment, aquests es maten per a poder aconseguir poder trobar un aparcament en la mateixa nau nostra de la vergonya. També que al voler sortir de la mateixa,  ens trobem amb un circuit tancat (sense cap sortida directa) i que tenim que fer un gran tomb tant per entrar com per a sortir amb els camions, furgonetes i cotxes.  Un altre apanyo, va ser  que uns quants de nosaltres, ens tindríem que conformar amb una parada i mitja, en comptes amb les  dues que per justícia ens corresponien, com a concessió de dues parades per 50 anys. Llavors compartir mitja porta per cada dues concessions, per per molt elèctrica i maca que la van dissenyar, la veritat és que no és gens pràctica, sobretot pels dies que faci molt de vent (que segur que no ens mancarà segons els nassos refredats que ja ens respiren)  i que tindrem que estar tota l’estona baixant i pujant-la amb una targeta màgica per a cadascun de nosaltres, això sí. Una altra qüestió, les bàscules, del model més petit i barat i que quan vulguem pesar més d’una pila alhora, més val que fem una fila india i acabem ja cantant un: “cumba ya”

 Que quedi ben clar que ningú és ha regalat mai res, que tals parades les van comprar en l’any 86 i que mensualment sempre hem pagat el que justament ens pertoca: pel manteniment de les mateixes, escombraries, llum i etc. Ara tindrem que pagar més per menys i com justos pecadors, callar i utilitzar un espai segur que dissenyat per una persona que no té ni idea del que significa l’esforç diari dels pagesos, sempre poc descansats i sí molt mal pagats de moltes maneres. Unes altres inutilitats sobre el seu mal ús arquitectònic,  és el tindre que portar les coses lluny; tenint també, que arribar fins a una petita rampa a on els pagesos gairebé tenim que fer cua per a poder passar , llavors arribar fins a un pàrking  d’asfalt, sense marquesines i a on segurament a l’estiu, anirà molt bé per a fregir pebrots i fer ous ferrats, però no per a carregar i descarregar, caixes i emportar-se el gènere, tant per nosaltres, com pels mateixos compradors. Bé i ja no parlem del fart de caminar i el sobre gasto dels ossos i de les soles de les sabates sobrepassant i lluny, per endinsant-nos un altre cop en la nova nau de la vergonya: “Agromercat” del Mercat del Camp de la Canonja. Més de la meitat de nosaltres, per no dir la quarta, sobrepassem i la majoria de ben llarg, els 35 anys; aquesta seria més o menys la mateixa edat límit per deixar de jugar al futbol de centrecampista. Els pagesos, per tant, ja fa temps que som una espècie en perill d’extinció i en comptes de millorar-nos o simplement donar-nos el que justament ens pertoca, probablement encara continuaran extingint-nos més. Finalment només cal adreçar-se a  la darrera “gamberrada” ja  en la inauguració de la mateixa nau de la vergonya i  a on durant la nostra hora punta de venta, els seu sequi  i el senyor alcalde de Reus van comparèixer  i fer la festa per a poder fer la darrera foto vers la seva campanya. No cal dir que alguns pocs de nosaltres vam anar, traient copes de cava i menjar com sí tal vegada robessin o fossin intrusos dins la nostra mateixa nau i a on no sé quin misteriós senyor adinerat amb els suors nostres,  el qual ens  oferia a cadascú, la seva mà com a acte final de supèrbia i de vergonya pròpia i “ajena”.